Skip to content

En record de Salvador Iborra

30 Setembre 2011

El 5 de febrer del 2010 a l’Ateneu Layret es presentava el poemari “Els cossos oblidats” de Salvador Iborra.

Avui, volem recordar un dels seus poemes.

AFIRMACIÓ POSSIBLE

Encara escotles música quan l’amor es mor,
és ja molt tard, i van arreplegant les cadires,
voldria tornar-te a mirar, buscar-me un altre
somni per tornar-lo a perdre, un eco breu
com aquella lluna entrant-nos per la finestra.
Les llums s’apaguen i van tancant les portes,
també els ponts, les cases i les autopistes,
la memòria gravitant abocant entranyes
esperant el vespre en una ciutat lentíssima
on la vida fuig on no podem arribar nosaltres.
Aquesta nit és enorme, sembla mentida,
i crec que he d’escriure, quedar-me despert,
deixar sobre el paper alguna cosa inamovible
que algú haja de llegir, una il·lusió, un rumb,
mentre trobe les claus de casa a la butxaca,
mentre prove de respirar i la solitud m’ofega,
i ansiosament mire el cel sense esperar respostes.

Anuncis
2 comentaris leave one →
  1. 1 Octubre 2011 14:26

    La mort, tot ho fa solemne; en sóc conscient, tracto de racionalitzar-ho. Però acabo de llegir això i la cara se m’arruga, i ploro. No és res més que això. Simple, com tot el genial.

  2. Pau Fleta permalink
    3 Octubre 2011 17:28

    Ràbia continguda per fora, desbordada per dins. Els meus versos ploren i la meva poesia s’ofega en la tristor d’aquest día, en la tràgica mort d’un jove poeta. No ho entenc, no ho puc comprendre… En pau descansi. Ens resta el seu record i la llum de la seva poesia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: